La Cellera, el primer de molts

Aquest passat divendres vàrem iniciar la temporada de correfocs i a més amb un correfoc inèdit. La Cellera de Ter, un poble de la comarca de la Selva ens va regalar un dels millors inicis de temporada que mai hauríem pogut preveure.

La tarda de divendres no va començar de la millor manera possible, ja que quan ens disposàvem a carregar la furgoneta al local, un núvol negre i carregat de pluja ens avisava de que si volíem fer el correfoc de la Cellera ens ho hauríem de merèixer… Va caure el xàfec del mil, però nosaltres seguíem sense rendir-nos. Quan ja érem al poble encara plovinejava una mica. En Miquel, que conduïa la furgoneta carregada de trastos del correfoc, es va negar a descarregar-la perquè deia que tenia set. Deambulant pels carrers del poble les cames ens van portar fins al Centre Cultural Parroquial… No podem descriure el que hi vam veure allà a dins perquè és una d’aquelles coses que s’han de veure.

Amb la set calmada i la pluja aturada, en un tres i no res la furgoneta ja estava descarregada (es sentien aplaudiments de fons). El núvol seguia a sobre, però ens estava donant una treva, així que amb astúcia vam aprofitar i vàrem muntar la pirotècnia estàtica dels carrers. Mentrestant en la terrassa d’un dels edificis de la plaça es debatia com havia d’anar el castell de focs. En Xevi, expresident de la colla, entrava al bàndol dels jubilats i es presentava com a novell en el món dels kamikazes de l’aèria, on hi ha un bon reguitzell d’ex alts càrrecs.

Mitja hora abans de l’inici, com ja és habitual, per alguns comença el ritual de motivació, l’Aleix, en Ricard i en Dídac solen fer-ho d’una forma molt peculiar, que consisteix en recitar els càntics dels hooligans del Futbol Club Barcelona. Altres es posen la roba amb cura i seriosos com si fossin samurais abans d’una batalla. L’Àlex s’estrenava com a cap de colla i deu minuts abans de l’inici fa gala de seu poder i ens dóna les indicacions bàsiques per a poder gaudir d’un correfoc esplèndid.

El correfoc començava amb la Banda de Puigdafrou i dues macro forques que fan encendre la plaça i engresquen al públic des del minut 0, s’especulava un gran correfoc. Vam transcorrer pels carrers estrets del centre de la Vila sense cap incident i completant un trajecte esplèndid.

El final a la plaça va ser com alguns dirien la cirereta del pastís, on va estar marcat pel castell de focs, el paraigües gegant i la traca final. Tot això seguit d’una gran ovació per part del públic de la Cellera.

Aquest correfoc ja ha quedat gravat en la memòria de molts membres de la colla, però hem de seguir endavant. Pròxim correfoc al mes de maig!

Moltes gràcies a tota la gent de la Cellera!